L'emigrant buscaraons (1a part... o última)

Bé, després d'un anyet sense escriure, ha arribat el moment de treure de nou la humida pinaça dels rovellons. I ara en Català, perquè em ve de gust fer-ho així. La Cris (com ja sabeu, va tornar a Escandinàvia) està acabant el seu patchwork i jo em sento amb ganes d'escriure i començar un recull per explicar reflexions i altres empanades mentals sofertes al llarg d'aquest últim any.

Doncs bé, com també sabeu molts de vosaltres, vam decidir, després de rodar el món, tornar al Born. Bé, rodar, rodar, no l'hem rodat gaire, però vaja, hem viscut en un país ben diferent del que estàvem acostumats. I un cop ja començàvem a sentir el bullici pixapí, va aparèixer una oferta sucosa per fer maletes i emigrar de nou, aquest cop més lluny, Down under, més concretament a Perth, la ciutat més aïllada del món. Però bé, això és una altra història.

Per què vam decidir posar punt i final a la nostra vida nòrdica?

La raó principal és perquè no teníem futur aquí. Un espanyol/a sense feina immigrant a Suècia, només pot aspirar a ser professor/a d'Espanyol. Aconseguir una feina més qualificada requereix paciència, bons aliments i tot i així, probablement, després de molts anys de menjar molta mandunguilla i gossets calents amb filets de mostassa o ketchup, l'espanyolito podrà aconseguir alguna cosa digna i més ben pagada que a la "grande y libre". Això sí, un cop hagi aconseguit feina i tingui contracte "fixe", quan tingui canalla, tindrà dret a tenir fins a 18 mesos de maternitat. Tot seria xauxa si el fixe no fós entre cometes, és a dir, no sé com s'atreveixen a dir que existeixen contractes fixes a Suècia. Jo entenc per fixe una feina que es conserva mentres es compleixi amb les obligacions i, en tot cas, si deixés de ser fixe, hi hauria una indemnització per petita que fos.

Si Suècia fos Espanya (pobres suecs), aquests contractes que diuen que són "fixes", serien "contratos basura". És increíble que a un el puguin fotre al carrer sense cap mena d'explicació. Doncs sí, de la nit al dia, et poden dir que ja no cal que tornis més. I la indemnització no cal ni anomenar-la: ni cinc. I si has format part del ramat i has pagat un extra cada mes per assegurar-te un subsidi d'atur, llavors pots estar tranquil que cobraràs fins a un 80% del teu sou. Això sí, si no has format part del sistema, com és el meu cas, i no estaves afiliat a cap sindicat, la teva nòmina passarà de ser fixe a fantasma... Si la he visto no me acuerdo.

Comento tot això, perquè l'altre dia vaig assistir a una reunió general a l'empresa. L'oso (Björn en suec), el molt pocavergonya, va comunicar que els ingressos havien augmentat més d'un 20% respecte l'any passat, però, els gastos de producció havien incrementat un 50%. Mesura a pendre: 10 contractes fixes passen a ser ciència ficció. Des de la meva més supina ignorància en el camp de l'Economia, entenc que per augmentar beneficis, calen inversions.

Llavors em va venir al cap l'amic "Perera" de Rubí, tot just avans d'esclafar més de 300 globus amb pintura en base dissolvent a la porosa paret de les oficines centrals de DuPont, en protesta pel tancament de DuPont Rubí: "estos americanos se van a cagar". I sí, els americans es van cagar i encara tenen el cul brut a l'avinguda Diagonal 561. I aquí, n'hi ha 10 de cagats i ni mu. Això sí, saben perfectament qui són ja que s'ha aplicat la llei: l'últim d'entrar, el primer de sortir. Els 10 més nous, que no menys eficients, al carrer. El manta veterà que fuma més que respira, pot fumar tranquil (almenys fins el pròxim meeting). I la resposta del sindicat suec és la mateixa que el de l'espanyol i el de la conchinchina (si és que n'hi ha): nula. Això sí, en breu hi haurà una reunió sindical convidant a tots els llepaculs (que són el 99% de l'empresa) convidant al personal a cafè i dolços llefiscosos. Tots contents.

I algú ara pensarà... Això és un cas puntual. Doncs no, i si ho és, el punt és tan gros que eclipsa tot Suècia. Un altre exemple a Västervik es el de l'Electrolux. Va tancar les portes aquí per obrir-les a l'Est deixant 500 persones al carrer. I al carrer fa massa fred per queixar-se...

N'hi ha prou per avui. Demà més, o l'altre, o l'any que ve... Qui sap.